Només has d'encerclar amb un O la xifra corresponent a una de les sis opcions:

 

            Encerclar 6 significa estar Totalment d'Acord amb l'enunciat.

            Encerclar 5 significa estar Bastant d'Acord amb l'enunciat.

            Encerclar 4 significa estar Poc d'Acord amb l'enunciat.

            Encerclar 3 significa estar Poc en Desacord amb l'enunciat.

            Encerclar 2 significa estar Bastant en Desacord amb l'enunciat.

            Encerclar 1 significa estar Totalment en Desacord amb l'enunciat.

            No hi ha respostes correctes o errònies, interessa només la teva opinió. No cal que estiguis molt temps amb cada afirmació però, si et plau, llegeix-les acuradament i contesta-les totes amb SINCERITAT.

E S C A L A    D ' A C T I T U D S
C A P    A    L ' A V A L U A C I Ó

Ítems

TA

BA

PA

PD

BD

TD

1. Els criteris d'avaluació que utilitzo són públics.

6

5

4

3

2

1

2. En el moment de posar una prova em coordino amb la resta de companys.

6

5

4

3

2

1

3. Les sessions d'avaluació no poden consistir en "cantar" el nombre d'aprovats o suspesos de cada alumne.

6

5

4

3

2

1

4. Els criteris d'avaluació han de ser establerts en el si dels departaments i no dependre de cada professor.

6

5

4

3

2

1

5. És necessari que en les reunions de professors es coordinin els aspectes sobre l'avaluació. 

6

5

4

3

2

1

6. L'avaluació és l'activitat docent que menys em motiva.

6

5

4

3

2

1

7.  Considero que hi ha aspectes més importants per  al profes- sorat que l'avaluació.

6

5

4

3

2

1

8. L'avaluació és més una tasca administrativa que pedagògica.

6

5

4

3

2

1

9. L'avaluació em serveix per a millorar la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge.

6

5

4

3

2

1

10. En el meu cas l'avaluació és una tasca pesada.

6

5

4

3

2

1

11. L'actual sistema d'avaluació em suposa una inversió de temps que disminueix el que necessito per ensenyar.

6

5

4

3

2

1

12. Estic disposat/da a assistir a alguna activitat de formació sobre avaluació.

6

5

4

3

2

1

13. L'avaluació amb la reforma només ha suposat canvis terminològics i formals, però no un canvi real en la pràctica.

6

5

4

3

2

1

14. El sistema actual garanteix l'objectivitat de l'avaluació dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

15. Les noves orientacions d'avaluació m'han ajudat a avaluar millors els meus alumnes.

6

5

4

3

2

1

16. Amb la reforma educativa es produeix un canvi positiu en l'avaluació dels rendiments dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

17. El sistema d'avaluació de la reforma justifica la baixada del nivell dels aprenentatges dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

18. Planifico la meva tasca a partir dels coneixements previs dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

19. L'actual ratio d'alumnes/classe fa impossible l'avaluació del procés amb la finalitat de prendre mesures educatives.

6

5

4

3

2

1

20. L'avaluació formativa és de la que més es parla però la que menys es practica.

6

5

4

3

2

1

21. L'avaluació em permet d'identificar els punts febles i forts dels meus alumnes i actuar en conseqüència.

6

5

4

3

2

1

22. La funció principal de l'avaluació és certificar els resultats dels aprenentatges realitzats per l'alumne.

6

5

4

3

2

1

23. Utilitzo l'avaluació formativa per jutjar i prendre decisions sobre l'efectivitat del meu procés d'ensenyament.

6

5

4

3

2

1

24. Per ajudar a corregir els errors detectats en l'avaluació faig activitats adaptades als diferents tipus de dificultats.

6

5

4

3

2

1

25. Cal acostumar els alumnes a superar els exàmens que es trobaran més endavant.

6

5

4

3

2

1

26. És convenient considerar l'autoavaluació que fan els alumnes del seu procés d'aprenentatge.

6

5

4

3

2

1

27. Faig avaluació contínua mitjançant l'aplicació de vàries proves al llarg del crèdit.

6

5

4

3

2

1

28. Utilitzo diferents tècniques d'avaluació com llistes de control, qüestionaris, observació del quadern de treball.

6

5

4

3

2

1

29. Acostumo a valorar l'esforç i la dedicació dels alumnes i no només els resultats.

6

5

4

3

2

1

30. Una avaluació orientada cap al procés, més que en els exàmens, crea un clima adequat per aprendre.

6

5

4

3

2

1

31. Els pares vénen fonamentalment al centre quan els seus fills tenen mal rendiment.

6

5

4

3

2

1

32. Les qualificacions constitueixen la principal preocupació dels pares i dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

33. Els alumnes donen més importància als exàmens que als treballs i a les activitats de classe, per la relació entre els resultats dels exàmens i la qualificació final que reben.

6

5

4

3

2

1

 

Moltes gràcies

            3.4.3. Aplicació pilot de l'Escala d'Actituds cap a l'Avaluació

            Els enunciats o ítems que formen l'escala pilot s'han administrat a una mostra de professors de secundària obligatòria amb la finalitat que llegeixin cada un dels ítems i assenyalin per a cada un d'ells el grau que més es corresponia amb la seva opinió.

 

                        3.4.3.1. Mostra

            El subconjunt d'individus que traiem de la població amb la finalitat de prendre dades per realitzar l'estudi està format per professors i professores de centres públics i privats de Secundària de la comarca catalana del Vallès Occidental que tinguin un o els dos cicles complerts de l'ESO.

            Prèviament a fer l'aplicació, s'ha tingut present els següents punts:

            Cal prendre decisions sobre  la mida de la mostra. Aquesta s'ha decidit d'acord amb les recomanacions exposades anteriorment en parlar del nombre de subjectes necessaris en funció de la quantitat d'ítems que té l'apartat de l'escala d'actituds del nostre instrument.

            La forma d'obtenir els subjectes de la mostra ha estat en funció de l'accés a diferents centres per part de l'investigador. S'ha contactat amb un membre de l'equip directiu o amb responsabilitats pedagògiques al qui se li ha presentat l'objecte de la investigació i lliurat els qüestionaris. Aquest s'ha encarregat de repartir-los entre els professors del seu centre, de recollir-los i retornar-los per correu en un sobre que s'ha proporcionat amb segells i amb l'adreça de l'investigador.

            Ens hem decidit per utilitzar una tècnica de mostreig accidental, que consisteix en seleccionar els informants en base a la disponibilitat o facilitat d'inclusió en un estudi determinat (Solanas, 1997),  també anomenat mostreig casual (Arnal i altres, 1992).  Aquestes consideracions no treuen que en la mostra utilitzada s'hagi considerat aspectes per assegurar l'aleatorietat de la mateixa i que aquesta sigui representativa de la població que s'estudia: docents d'ambdós gèneres que desenvolupen la seva tasca en centres que imparteix l' Educació Secundària Obligatòria i de diferent tipologia (titularitat pública i privada- concertada) de diferents municipis de la comarca del Vallès Occidental.   

            3.4.4. Fiabilitat de l'escala d'actituds

            Per fiabilitzar els ítems que formen l'escala d'actituds, s'ha utilitzat l'ordre reliability del programa estadístic SPSS.

            L'anàlisi de variances ens mostra que no són homogènies, p = .000 < .001 , i per tant la fiabilitat ens la dóna el valor de l' a estandarditzada, .8004.

            De la columna que ens proporciona la correlació entre un ítem i la totalitat de l'escala, trobem que els ítems 1, 3 i 31 són negatius.

            La decisió a prendre, respecte d'aquests ítems, pot ser revisar-los o treure'ls. La supressió d'aquest ítems fa augmentar considerablement l' a, això va fer optar per suprimir-los de l'escala.

            Un cop eliminats els ítems, 1, 3 i 31 es va tornar a sol.licitar al SPSS la fiabilització de l'escala obtenint ara un valor de l' a estandarditzada de .8272 .

           

            3.4.5. Escala definitiva de les actituds dels professors d'ESO cap a l'avaluació dels alumnes

            La versió definitiva de l'escala d'actituds dels professors d'Educació Secundària Obligatòria cap a l'avaluació dels alumnes, després de treure els ítems ja esmentats i renumerar els que resten, queda de la següent manera:

Ítems

TA

BA

PA

PD

BD

TD

1. En el moment de posar una prova em coordino amb la resta de companys.

6

5

4

3

2

1

2. Els criteris d'avaluació han de ser establerts en el si dels departaments i no dependre de cada professor.

6

5

4

3

2

1

3. És necessari que en les reunions de professors es coordinin els aspectes sobre l'avaluació. 

6

5

4

3

2

1

4. L'avaluació és l'activitat docent que menys em motiva.

6

5

4

3

2

1

5.  Considero que hi ha aspectes més importants per  al profes- sorat que l'avaluació.

6

5

4

3

2

1

6. L'avaluació és més una tasca administrativa que pedagògica.

6

5

4

3

2

1

7. L'avaluació em serveix per a millorar la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge.

6

5

4

3

2

1

8. En el meu cas l'avaluació és una tasca pesada.

6

5

4

3

2

1

9. L'actual sistema d'avaluació em suposa una inversió de temps que disminueix el que necessito per ensenyar.

6

5

4

3

2

1

10. Estic disposat/da a assistir a alguna activitat de formació sobre avaluació.

6

5

4

3

2

1

11. L'avaluació amb la reforma només ha suposat canvis terminològics i formals, però no un canvi real en la pràctica.

6

5

4

3

2

1

12. El sistema actual garanteix l'objectivitat de l'avaluació dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

13. Les noves orientacions d'avaluació m'han ajudat a avaluar millors als meus alumnes.

6

5

4

3

2

1

14. Amb la reforma educativa es produeix un canvi positiu en l'avaluació dels rendiments dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

15. El sistema d'avaluació de la reforma justifica la baixada del nivell dels aprenentatges dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

16. Planifico la meva tasca a partir dels coneixements previs dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

17. L'actual ratio d'alumnes/classe fa impossible l'avaluació del procés amb la finalitat de prendre mesures educatives.

6

5

4

3

2

1

18. L'avaluació formativa és de la que més es parla però la que menys es practica.

6

5

4

3

2

1

19. L'avaluació em permet d'identificar els punts febles i forts dels meus alumnes i actuar en conseqüència.

6

5

4

3

2

1

20. La funció principal de l'avaluació és certificar els resultats dels aprenentatges realitzats per l'alumne.

6

5

4

3

2

1

21. Utilitzo l'avaluació formativa per jutjar i prendre decisions sobre l'efectivitat del meu procés d'ensenyament.

6

5

4

3

2

1

22. Per ajudar a corregir els errors detectats en l'avaluació faig activitats adaptades als diferents tipus de dificultats.

6

5

4

3

2

1

23. Cal acostumar els alumnes a superar els exàmens que es trobaran més endavant.

6

5

4

3

2

1

24. És convenient considerar l'autoavaluació que fan els alumnes del seu procés d'aprenentatge.

6

5

4

3

2

1

25. Faig avaluació contínua mitjançant l'aplicació de vàries proves al llarg del crèdit.

6

5

4

3

2

1

26. Utilitzo diferents tècniques d'avaluació com llistes de control, questionaris, observació del quadern de treball.

6

5

4

3

2

1

27. Acostumo a valorar l'esforç i la dedicació dels alumnes i no només els resultats.

6

5

4

3

2

1

28. Una avaluació orientada cap el procés, més que en els exàmens, crea un clima adequat per aprendre.

6

5

4

3

2

1

29. Les qualificacions constitueixen la principal preocupació dels pares i dels alumnes.

6

5

4

3

2

1

30. Els alumnes donen més importància als exàmens que als treballs i a les activitats de classe, per la relació entre els resultats dels exàmens i la qualificació final que reben.

6

5

4

3

2

1

 

3.5. Descripció de l'escala d'actituds

            3.5.1. Puntuació en l'escala d'actituds

            En no estar tots els ítems redactats en el mateix sentit, cal, abans d'obtenir la puntuació obtinguda per cada individu en l'escala, codificar els ítems segons siguin positius o negatius. D'aquesta manera una puntuació més gran significa una actitud més positiva i a l'inrevés.

            El grau assenyalat pel subjecte en un ítem positiu ens dóna la seva puntuació en l'ítem; per obtenir la puntuació en un ítem negatiu, cal transformar el grau assenyalat mitjançant l'operació següent:

                                    Puntuació = grau escala + 1 - grau assenyalat

            La puntuació total obtinguda en l'instrument es calcula sumant les puntuacions obtingudes en cada ítem.

            La puntuació que pot obtenir un subjecte en l'escala d'actituds cap a l'avaluació ve donada pel rang de l'escala que varia entre 30, resultat de multiplicar la puntuació més baixa possible pel nombre d'ítems (1 x 30), i 180, resultat del producte de la puntuació més alta possible per la quantitat d'ítems (6 x 30).

            En la taula que oferim a continuació s'inclou una descripció general de l'escala amb la puntuació mitjana obtinguda pels subjectes, la desviació típica, el nombre d'ítems de l'escala, les opcions de resposta per ítem (graus), les puntuacions mínimes i màximes obtingudes en la mostra i el nombre de subjectes que han contestat a l'escala.

Taula 3.3: Descripció general de l'escala d'actituds cap a l'avaluació

 Mitjana
aritmètica

Desviació típica

Nombre d'ítems

Graus
escala

Puntuació
mínima

Puntuació
màxima

Nombre de subjectes

123.964

18.263

30

6

80

161

83

            

3.5.2. Baremació

            També s'ofereix una baremació amb els percentils que corresponen a les puntuacions obtingudes pels professors en l'aplicació de l'escala.     El percentil ens indica el percentatge de subjectes que es troben per sota de la puntuació obtinguda en l'escala:

 

Taula 3.4 : Percentils corresponents a les puntuacions en l'escala d'Actituds

 dels Professors cap a l'Avaluació dels Alumnes

Percentil

Puntuació escala

Percentil

Puntuació escala

   2     

83

50    

125

   5     

92

55    

126

10   

98

60    

127

15    

108

65    

130

20    

110

70    

136

25    

111

75    

137

30   

 114

80    

139

35    

117

90    

148

40    

118

95    

157

45   

 122

98    

161

 

IV. ANÀLISI ESTADÍSTICA

4.1. Estudi descriptiu

            S’ha fet fet l'estudi descriptiu univariable de variables quantitatives i qualitatives  i l'estudi descriptiu conjunt de variables qualitatives

            4.1.1. Descripció de la mostra

            Es presenten els resultats d'aquesta secció agrupats en tres blocs: dades personals, dades professionals i laborals i dades del centre de treball. Dins de cada apartat, els resultats es tracten amb el mateix ordre en què apareixen en el qüestionari de les actituds dels professors d'ESO cap a l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes.

                        4.1.1.1. Dades personals

                        La mostra està formada per 83 professors, amb una proporció aproximada respecte al gènere.                    

                                                                                                                               

Gènere

n

%

Homes

42

50.6

Dones

41

49.4

            L'edat dels docents que formen la mostra varia entre 25 i 54 anys, amb una mitjana de 38.084 anys; l'edat més comuna és 40 anys; la mediana és de 38 anys amb una desviació de 7.065 anys, una variància de 49.907 anys i predominen els ensenyants de 35 a 44 anys.

                                                               

Edat

n

%

25 - 34

26

31.3

35 - 44

41

49.4

45 - 54

16

19.3

                        

4.1.1.2. Dades professionals i laborals

                                                Les dades relatives a la titulació acadèmica dels docents mostren que predominen els llicenciats (73.5%) seguits dels diplomats (28.9%). Cal comentar que hi ha docents que són diplomats i llicenciats.

Titulació

n

%

Diplomatura

24

28.9

Enginyeria tècnica

4

4.8

Llicenciatura

61

73.5

Enginyeria superior

1

1.2

Doctor

2

2.4

Mestre de català

2

2.4

Postgrau d'anglès

1

1.2

            Els anys que porten dedicats a la docència els ensenyants de la mostra varien des d'1 fins a 32 anys, amb una mitjana de 14.108 anys; la mediana és de 14 anys, amb una desviació típica de 6.893 anys i una variància de 47.512 anys. El 61.5% tenen una experiència docent de 13 anys o més, representant només un 8.4% els que tenen un trienni o menys.

Anys docència

n

%

3 o menys 

7

8.4

4 - 7

8

9.6

8 - 12

17

20.5

13 - 15

14

16.9

16 - 18

15

18.1

19 - 21

12

14.5

22 - 24

7

8.4

25 o més 

3

3.6

            Respecte als cursos que porten en l'actual centre, el valor mínim és 1 curs i el màxim 32, amb una mitjana de 8.193 cursos; la moda és 2 cursos; la mediana, 7 cursos amb una desviació típica de 6.468 i una variància de 41.840 cursos. Cal assenyalar que un 48.2% tenen una antiguïtat de 6 o menys anys en el centre per un 30.1% que tenen més de 10 anys d'antiguïtat.

Cursos

n

%

1

9

10.8

2 o 3 

16

19.3

de 4 a 6

15

18.1

de 7 a 10

18

21.7

més de 10

25

30.1

           

            Els anys que porten els docents de la mostra impartint docència en l'ESO varia des d'1 fins a 13, amb una mitjana de 3.253 anys; el valor més comú és 2 anys; la mediana és de 2 anys, amb una desviació de 2.832 anys i una variància de 8.021 anys. L'experiència que acumulen els docents en l'ESO és majoritàriament (78.3%) inferior a 4 anys.

            Els pocs anys que porten impartint docència en l'ESO és degut a la progressiva implantació de la Reforma: en l'actualitat la totalitat dels centres es troben en el 2n. curs i pocs d'ells tenen els quatre cursos implantats. Els que porten més cursos impartint l'ESO són professors que van experimentar la Reforma educativa en aquesta etapa.

Anys ESO

n

%

1

16

19.3

2 o 3 

49

59

de 4 a 6

6

7.3

de 7 a 10

8

9.6

més de 10

4

4.8

            55 professors (66.3%) imparteixen docència en el 1r. cicle d'ESO, 55 (un 66.3%) ho fan també en el 2n. cicle d'ESO i 31 (un 37.3%) en el batxillerat LOGSE.

            Les àrees en les què imparteixen docència els professors que formen la mostra estan molt repartides, sent les que més abunden la de matemàtiques i les de llengües. Sobre el total de la mostra es distribueixen de la manera següent:

Àrea docència

n

%

Ll. catalana

21

25.3

Ll. castellana

18

21.7

Ll. estrangera

14

16.9

C. naturals

15

18.1

C. socials

13

15.7

Ed. física

3

15.7

Tecnologia

11

13.3

Visual i plàstica

6

7.2

Música

3

3.6

Matemàtiques

19

22.9

Religió

8

9.6

            Respecte a la formació sobre avaluació, predominen els que han assistit a alguna activitat de formació (79.5%) respecte els que no n'han fet (20.5%).

Formació sobre avaluació

n

%

No

17

20.5

15 h o menys

20

24.1

entre 16 i 30 h

20

24.1

més de 30 h

26

31.3

            Quasi una cinquena part (19.3%) han estat professors en algun centre experimental de la Reforma, per un 80.7% que no ho han estat.

                                   

Professor de centre experimental

n

%

No

67

80.7

16

19.3

            Dels professors que formen la mostra, un 51.8% són tutors d'un grup classe d'ESO, per 48.2% que no tenen cap tutoria.

Tutors

n

%

No

40

48.2

43

51.8

            El 69.9% no exerceix cap tipus de càrrec per un 30.1% que sí; d'aquests cal destacar que més de la meitat (18.1%) són caps de departaments didàctics.

Càrrecs de govern o de coordinació

n

%

No

58

69.9

Director

2

2.4

Cap d'estudis

3

3.6

Coordinador pedagògic

5

6

Cap de departament

15

18.1

                        4.1.1.3. Dades del centre de treball

                        Quant a la titularitat dels centres on treballen els docents que formen part de la mostra, cal assenyalar que un 47% ho fan en centres públics i la resta en centres privats concertats religiosos.

Tipus de centre

n

%

Públics

39

47

Privats concertats rel

44

53

                        Els centres que van formar part de la mostra corresponen a 5 municipis de la comarca del Vallès Occidental. En la taula següent s'indiquen els diferents municipis, els noms dels centres i la seva tipologia:

Municipi

Centre

Tipus

Cerdanyola del Vallès

IES Pere Calders

Públic

Montcada i Reixac

IES Montcada i Reixac

Públic

Montcada i Reixac

La Salle

Privat concertat rel

Sabadell

IES Ferran Casablancas

Públic

Sabadell

Sant Francesc d'Asís

Privat concertat rel

Sant Cugat

El Pinar

Privat concertat rel

Terrassa

Escoles Pies

Privat concertat rel

                        A més de l'ESO,  el 53% de profressors treballen en centres que tenen també Educació Primària; el 78.3%, en centres que tenen batxillerat; i  el 13.3% en centres que tenen cicles formatius de grau superior.

            Respecte al nombre de línies que tenen els centres de la mostra el que més destaca és tres (un 37.3%); els centres amb la resta de línies apareixen bastant repartits.

Línies d'ESO

n

%

Dues

16

19.3

Tres

31

37.3

Quatre

12

14.5

Cinc

11

13.3

Sis o més

13

15.7

              Un 13.3% dels docents de la mostra treballen en un centre que ha estat experimentador de la Reforma mentre que el centre actual del  86.7% dels docents no ha estat experimentador de la Reforma.

Centre experimentador

n

%

No

72

86.7

11

13.3

            4.1.2. Percentatges de respostes per ítem

            A continuació s'ofereixen les respostes, expressades en percentatge, dels professors a cada un dels ítems de l'escala d'actituds

Ítems

TA

BA

PA

PD

BD

TD

1. En el moment de posar una prova em coordino amb la resta de companys.

9.6

38.6

19.3

7.2

9.6

14.5

2. Els criteris d'avaluació han de ser establerts en el si dels departaments i no dependre de cada professor.

66.3

28.9

4.8

     

3. És necessari que en les reunions de professors es coordinin els aspectes sobre l'avaluació. 

68.7

26.5

4.8

     

4. L'avaluació és l'activitat docent que menys em motiva.

7.2

15.7

14.5

13.3

22.9

26.5

5.  Considero que hi ha aspectes més importants per  al profes- sorat que l'avaluació.

21.7

20.5

22.9

13.3

13.3

8.4

6. L'avaluació és més una tasca administrativa que pedagògica.

4.8

3.6

14.5

10.8

18.1

48.2

7. L'avaluació em serveix per a millorar la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge.

47

30.1

12

3.6

6

1.2

8. En el meu cas l'avaluació és una tasca pesada.

4.8

24.1

27.7

8.4

19.3

15.7

9. L'actual sistema d'avaluació em suposa una inversió de temps que disminueix el que necessito per ensenyar.

8.4

19.3

20.5

8.4

27.7

15.7

10. Estic disposat/da a assistir a alguna activitat de formació sobre avaluació.

33.7

27.7

13.3

3.6

4.8

15.7

11. L'avaluació amb la reforma només ha suposat canvis terminològics i formals, però no un canvi real en la pràctica.

13.3

19.3

16.9

12

9.6

28.9

12. El sistema actual garanteix l'objectivitat de l'avaluació dels alumnes.

8.4

26.5

26.5

9.6

14.5

14.5

13. Les noves orientacions d'avaluació m'han ajudat a avaluar millors als meus alumnes.

14.5

34.9

22.9

8.4

4.8

14.5

14. Amb la reforma educativa es produeix un canvi positiu en l'avaluació dels rendiments dels alumnes.

10.8

44.6

12

10.8

7.2

14.5

15. El sistema d'avaluació de la reforma justifica la baixada del nivell dels aprenentatges dels alumnes.

9.6

12

22.9

9.6

16.9

27.7

16. Planifico la meva tasca a partir dels coneixements previs dels alumnes.

32.5

38.6

16.9

4.8

2.4

4.8

17. L'actual ratio d'alumnes/classe fa impossible l'avaluació del procés amb la finalitat de prendre mesures educatives.

21.7

28.9

22.9

7.2

10.8

8.4

18. L'avaluació formativa és de la que més es parla però la que menys es practica.

18.1

27.7

30.1

10.8

6

7.2

19. L'avaluació em permet d'identificar els punts febles i forts dels meus alumnes i actuar en conseqüència.

28.9

45.8

9.6

6

6

3.6

20. La funció principal de l'avaluació és certificar els resultats dels aprenentatges realitzats per l'alumne.

13.3

27.7

18.1

14.5

14.5

12

21. Utilitzo l'avaluació formativa per jutjar i prendre decisions sobre l'efectivitat del meu procés d'ensenyament.

26.5

38.6

26.5

3.6

1.2

3.6

22. Per ajudar a corregir els errors detectats en l'avaluació faig activitats adaptades als diferents tipus de dificultats.

18.1

38.6

21.7

7.2

9.6

4.8

23. Cal acostumar els alumnes a superar els exàmens que es trobaran més endavant.

26.5

38.6

20.5

7.2

1.2

4.8

24. És convenient considerar l'autoavaluació que fan els alumnes del seu procés d'aprenentatge.

32.5

43.4

18.1

1.2

3.6

1.2

25. Faig avaluació contínua mitjançant l'aplicació de vàries proves al llarg del crèdit.

50.6

30.1

6

2.4

2.4

8.4

26. Utilitzo diferents tècniques d'avaluació com llistes de control, questionaris, observació del quadern de treball.

54.2

33.7

7.2

3.6

1.2

 

27. Acostumo a valorar l'esforç i la dedicació dels alumnes i no només els resultats.

59

36.1

4.8

     

28. Una avaluació orientada cap el procés, més que en els exàmens, crea un clima adequat per aprendre.

41

34.9

19.3

1.2

2.4

1.2

29. Les qualificacions constitueixen la principal preocupació dels pares i dels alumnes.

41

45.8

8.4

1.2

3.6

 

30. Els alumnes donen més importància als exàmens que als treballs i a les activitats de classe, per la relació entre els resultats dels exàmens i la qualificació final que reben.

36.1

36.1

21.7

2.4

2.4

1.2

            Per fer l'anàlisi de les respostes proporcionades pels professors de la mostra, s'han agrupat aquells ítems que contribueixen a obtenir informació sobre qüestions semblants.

            a) Sobre la coordinació i els criteris d'avaluació.

            És de destacar l'elevat grau d'acord (95.2%) que hi ha entre el professorat respecte a que els criteris d'avaluació no poden dependre de cada professor, així com en la necessitat de coordinar els aspectes de l'avaluació (95.2%). El 48.2% estan d'acord en que es coordinen amb la resta de companys en el moment de posar una prova.

            b) Respecte a la consideració de l'avaluació.

            Quasi 5 de cada 10, un 49.4%, del professorat de la mostra manifesten que no estan d'acord en que l'avaluació és l'activitat docent que menys els motiva i,  un 42.2%, estan d'acord en considerar que hi ha altres aspectes més importants que l'avaluació

            Un 66.3% estan en desacord amb el fet que l'avaluació és més una tasca administrativa que pedagògica; un 35% no estan d'acord en que personalment l'avaluació és una tasca pesada i, un 43.4% tampoc estan d'acord  que aquesta els resta temps del que necessiten per ensenyar.

continua